Una Lluna a L'Aigua (feat. ZOO) - Txarango

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua Oi-oi-oi, ai-ai-ai, oi-oi-oi Balla com una lluna a l'aigua Oi-oi-oi, ai-ai-ai, oi-oi-oi Balla com una lluna a l'aigua Busco el batec de la terra De la teva pell amb la meva La vida que passa a través nostre Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies Busco la clau del teu regne amb les cançons Vull descobrir-te amb tot el cos Arribar-te a la boca, robar-te l'aire I tremolar tots dos com una lluna a l'aigua No vull veure't, vull mirar-te No vull imaginar-te, vull sentir-te Vull compartir tot això que sents No vull tenir-te a tu (Vull amb tu tenir el temps) Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua M'agrada perquè ets rebel Perquè balles, perquè vibres M'agraden els teus ulls cansats D'haver-se passat la nit entre llibres Jo vull llegir-te amb els dits Vull sentir-te la pell encesa Vine i arranca'm aquest plor del pit Vine a treure'm la roba de la tristesa No vull veure't, vull mirar-te No vull imaginar-te, vull sentir-te Vull compartir tot això que sents No vull tenir-te a tu (Vull amb tu tenir el temps) Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire Vine aquí, balla amb mi Balla com una lluna a l'aigua Que sona Txarango presente Des de Catalunya al món sencer Balla, balla Crema Barcelona i la lluna ens mira Quan la nit delira la ciutat Puja la música a la sala, crida Som una bala a la deriva tenim foc a la sang Puja la música, crema la vida Vine'm a buscar Puja la música a la sala, crida Som una bala a la deriva tenim foc a la sang Puja la música, crema la vida Vine'm a buscar (Ai-ai-ai-ai-ai-ai-ai-ai) Vull amb tu tenir el temps (Ai-ai-ai-ai-ai-ai-ai-ai) (Amunt, amunt) Oi-oi-oi, ai-ai-ai, oi-oi-oi Balla com una lluna a l'aigua Oi-oi-oi, ai-ai-ai, oi-oi-oi Balla com una lluna a l'aigua

L'olor a podrit de València em posa calent Expulsat per l'arc de l'estació de tren Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls L'última xusta banyada, rosella xafigada Qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP-7 Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria A la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers (Arriba!) Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me Aprendre a estimar les tares, les turbulències Descobrir-nos a poc a poc les carències Cuidar als amics com em cuiden ells a mi Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi Esnifar la vida amb turulo compartit Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues Raconets ocults, cicatrius i tatuatges Soltaves poesia en totes les mirades Jo tenia les entranyes plenes de deixalles I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus (Arriba!)

Deja que te cuente una pequeña historia Espera que me acuerde y me venga la memoria Siéntate a mi vera, no mires el tiempo Que el tiempo nos sobra Yo era solo un niño, no era como ahora Y la luz de sus ojos, dio luz a mi sombra Era la primera, robó mi inocencia Ella reina mora Y el cielo Me acompañaba en cada beso Me hizo perderme entre su pelo Y su caricia me quemaba como el fuego Perdí mi inocencia por su amor Se quedó con ella y la guardó En un cofre lleno de ilusiones Que robó Perdí mi inocencia por su amor Se quedó con ella y la guardó En un cofre lleno de ilusiones Que robó Pasaron los días, sin noticias de ella Todas mis llamadas quedaron sin respuestas Se fue para siempre, no me dijo nada No me habló siquiera Aún cierro mis ojos y me acuerdo de ella De su pelo negro, de su piel morena Quise a otras mujeres Aunque a nadie quise como a la primera Y el cielo Me acompañaba en cada beso Me hizo perderme entre su pelo Y su caricia me quemaba como el fuego Perdí mi inocencia por su amor Se quedó con ella y la guardó En un cofre lleno de ilusiones Que robó Mi inocencia se llevó En aquel juego de amor Su caricia me quemaba Y a su cuerpo me arrastró Perdí mi inocencia por su amor Se quedó con ella y la guardó En un cofre lleno de ilusiones Que robó Perdí mi inocencia por su amor Se quedó con ella y la guardó En un cofre lleno de ilusiones Que robó, que robó

No ens arriben els cants, hauran mort al poeta Campanes toquen a mort I ara anem seguint camins De mar i cel El blau als cims El so del vent Plaers divins, país Diània Un plor morisc Que duc ben dins Paint la fi Quan cante jo i balla la muntanya On els bandolers amaguen coses Que contaven sols a les raboses Udolaven llops per Malafi Gaudint les valls en les nits mentiroses Sentiu la calma, salmorra i vi Sublim saleu la parla, andalusins Colliu el fruit, unfleu el pit, pareu taula Ronda una teulada la quarantamaula I unes bubotes refrescant-se per les aigües del Pou Clar Enriallades, sabent-se a casa Carícies d'esbarzers, de llepó de bassa Quan jo muiga no ploreu Balleu a la plaça I vindrà un temporal I hauran mort al poeta I vindran i diran Ja no ens arriben el cants Correrà riu avall S'endurà cada lletra I vindran i diran Ara qui ens lleva esta fam? S'ompli de lluna La nit tancada de la vall Les estrelles són fermall La séquia un mirall Que plany i canta un romanç Dedicat als uelos que se'n van Barrancs encantats Serres foradades Pintures ancestrals Ballen les aixades Si tots, com jo, marxem A la ciutat Qui parlarà amb les oliveres Mil·lenàries? Lluny de les platges I els titans de formigó Respira el món a les valls de l'interior Als vells dominis Del moro dels ulls blaus Les fonts conten rondalles A rantelles i gripaus Pau i amor per als que festegen Les solsides Que ploga bé I no bade les collites Que continuen estes terres ben vives Les figues dolces i les flames adormides I vindrà un temporal I hauran mort al poeta I vindran i diran Ja no ens arriben el cants Correrà riu avall S'endurà cada lletra I vindran i diran Ara qui ens lleva esta fam? I vindrà un temporal I hauran mort al poeta I vindran i diran Ja no ens arriben el cants Correrà riu avall S'endurà cada lletra I vindran i diran Ara qui ens lleva esta fam?

Sonava el boom, el clap, vibrava el carrer Olor d'asfalt, records Un beat de Premier La veu dels barris Pintant metàfores als quadres Rimant paisatges, musicant el verb Vos ho conte Sis anys morint per un projecte Consciència neta i actes que sí que són exemples Perquè el soroll distrau, i ací hem buscat silenci Respecte per la gent que observa el temple Cançons rebels i consentides Res de llepar-nos les velles ferides Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi ha Plaers que porten nous punts de partida? I he corregut i l'he cagada era precís I he confós vida amb festa, i pasta amb paradís Ja pare, mireu ací el cadàver despullat Me'n vaig a la muntanya, el testament signat I he aprés a callar, viure i oblidar els errors passats I he perdut papers, i eixa llibertat fa olor a derrota Per què anava jo a deixar-me portar, o a regalar res Si som els millors dirigint la tropa? He treballat amb la pressió del temps Amb la dicció i amb la paraula adient, és un esforç intens Sabent, des del principi, que estaria exposat I és que hi ha goig i benefici, eixe és el pecat I he perdut algunes amistats Per tindre la banda que somiava Ara tinc més temps, no hobbys més cars Em queda pendent una digna retirada Es tanca un cicle: victòria La barca amarradeta, cançons podrint-se a la llibreta Vos deixe ací el cadàver despullat El nostre llegat, prim, la faena feta Jo vos deixe ací un cadàver despullat La mentira inconfessable i l'ansietat Les incoherències i els pecats I he vertit la sang d'un cor que ho demana I s'escampa com el suc de magrana Paraules obscenes, conducta immoral Mai vaig abandonar els bars Mai tampoc la vida loca No vam ser mai molt bons cristians Descans, si he de marxar Bufa fort el temps per la popa Vindrà un futur il·lusionant També vos dic que pararé quan es trenquen les veles Que a mi no cal que em dediquen esqueles I que qui vinga darrere que reme, que reme I ni una excusa, ni un somni incomplit, ni per dir, ni per fer En guerra hem viscut I en pau marxarem Jo vos deixe ací un cadàver despullat La mentira inconfessable i l'ansietat Les incoherències i els pecats I he vertit la sang d'un cor que ho demana I s'escampa com el suc de magrana Paraules obscenes, conducta immoral

L'olor a podrit de València em posa calent Expulsat per l'arc de l'estació de tren Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls L'última "xusta" banyà, rosella xafigà Qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP7 Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah! I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer Allí sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers "Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me Aprendre a estimar les tares, les turbulències Descobrir-nos poc a poc les carències Cuidar als amics com em cuiden ells a mi Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi Esnifar la vida amb "turulo" compartit Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues Raconets ocults, cicatrius i tatuatges Soltaves poesia en totes les mirades Jo tenia les entranyes plenes de deixalles I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer Allí sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer Allí sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus

Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits I hi ha silencis suggerents Conversacions que amaguen secrets Hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada Creadors de ruïna acumulada Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent Hi ha derrotes d'última jugada Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada Maten l'esperança de l'obrer El cor en què gire la balança, el cap als quefers Por i confiança, penes i plaers I una batalla perduda des de temps immemorials Una ràbia irracional, un voler fer el que cal Una mà germana, un abraç sincer El poble mana, i canta convençut el que sent i diu En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emisaris de la mort En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emisaris de la mort Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts S'està fent de dia, glops i fum Retrasant la fi, demanen vi i volen quedar-se Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit Moren la llei, la norma i els estereotips Moren el càlcul i cotilles parlanxins Matem també a eixe fatxa que portem endins I una foguera que incinere, i que deixe enrere Traumes i obscuritat, que depure que allibere Que creme la crueltat, l'avarícia i l'estafa Que compartim el pà, l'aigua i les cases Vam cultivar un verger al desert T'hem descobert un oasi Tota una vida fugint-li al present De tots els focs farem brases En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emisaris de la mort En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emisaris de la mort En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emisaris de la mort Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Ni furtant-nos els somnis Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Callaran a la fera Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Callaran a la fera

Vull que les canes que pentine parlen Quantes històries guarda este cabet Guarda secrets, crida el xiquet Quan sent que, per fi, puc trobar-me Que el veu prop de mi, vull trobar-te Vull donar-te el que vols Ansietat, frustracions, desterrar-les Vull que m'entres endins, sense por Sense por, sense atendre a raons Fins que agafen les notes colors Sense ordre, insurrectes La síntesi perfecta, cançons Cançons i cançons, amb lletres reals Honestes, sinceres, egòlatres, rares Donant via lliure al instint animal Mirant com ens brillen les cares I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant Vull deixar de alienar-me amb la merda Omplir-me de ràbia i desig Vull sentir-me d'on sóc, d'una terra Que m'importa prou més que un país Vull guanyar-los ja, ara i per sempre I que mamà no plore, no s'ho mereix El concepte és molt fàcil Si ha de plorar algú que ploren ells Imprimir caràcter i ritme Pesa més el cul que la moral El orgull que pica, que ofega Moltes vergonyes per amagar Vull que arribe algo, el que siga Però sé que si no em moc mal Senc que igual això mai arriba I hi ha algo m'espitja a abandonar Vull gaudir de tot, sense mida Sense resistències ni frens Sé que eixa baralla és la vida Sempre que tingues un plat calent Vull la veritat, la certessa, el sentit Que la gent es crega que pot Perdre la por, matar la culpa No demanem res, ho volem tot I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant Sí, quiero que suene sincero Cortarle los hilos al titiritero ya Quiero al poema sin amos Que crezca en las manos de algún alfarero Sí, caigan las frutas del cesto Muera el traidor que dispara a los nuestros Suene en la calle el clamor Sienta el tirano angustia y dolor I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant (Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills) I que brolle la ràbia d'un crit ancestral (Quants podran mirar-se algun dia al espill?) I que fem de la por una dansa tribal (Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però) I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir) Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir) Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir) Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)

Te vi, me viste, al principio fue una broma Luego la verdad se asoma Intercambiamos sonrisas Pasó algún tiempo, poco menos de una hora Y por debajo de la mesa Tu tacón tocó mi bota Fue más sencillo que hacer la tabla del uno y a la hora del desayuno Ya sabía que te amaba A las semanas de iniciar con la aventura Se nos hizo miel la luna y un concierto pa Tijuana Era prohibido, era imposible, pero hicimos lo que se nos dio la gana Después de eso nos veíamos casi a diario Nuestro amigo el calendario Nos dio 400 citas De tanto amarnos nos volvimos dos extraños No sé quién toma hoy tu mano Ni tú, dónde estoy ahorita Fue más sencillo que hacer la tabla del uno y a la hora del desayuno Ya sabía que te amaba A las semanas de iniciar con la aventura Se nos hizo miel la luna y un concierto pa Tijuana Era prohibido, era imposible, pero hicimos lo que se nos dio la gana, yeh-hey Pasando el tiempo, analizando la ruptura, la versión que tiene el lobo No es la de Caperucita De tanto amarnos, nos volvimos dos extraños No sé quién toma hoy tu mano, ni tú, dónde estoy ahorita Seguramente pa la otra que nos veamos repitamos Lo de la primera cita, yeah, eh-eh-eh-eh Uh, mmh-mmh-mmh, mmh

Miras con tanta dulzura, hermosa criatura Tú mi bello ángel que cayó del cielo Soy un simple pobre diablo que corrió con suerte Que logró obtenerte por obra divina Pues en cada esquina te busqué Solo tú eres la persona La que me ilusiona, la que me emociona Por ti pierdo el rumbo y en cada segundo Me voy de este mundo con sentirte a ti Entre el cielo y el infierno Solo hay un espacio, solo hay un abismo Es que yo pierdo el ritmo cuando me abandonas Y me quedo solo, solo sin ti Viniste a reconformarme, a rehabilitarme Tú mi bello ángel, yo estaba perdido Siento que después de ti yo soy otra persona Ya no me conozco, ¿qué paso conmigo? Por eso te digo que tú Solo tú eres la persona La que me ilusiona, la que me emociona Por ti pierdo el rumbo y en cada segundo Me voy de este mundo con sentirte a ti Entre el cielo y el infierno Solo hay un espacio, solo hay un abismo Es que yo pierdo el ritmo cuando me abandonas Y me quedo solo, solo sin ti Solo tú eres la persona La que me ilusiona, la que me emociona Por ti pierdo el rumbo y en cada segundo Me voy de este mundo con sentirte a ti Entre el cielo y el infierno Solo hay un espacio, solo hay un abismo Es que yo pierdo el ritmo cuando me abandonas Y me quedo solo, solo sin ti

Compa ¿Qué le parece esa morra? La que anda bailando sola Me gusta pa' mí Bella Ella sabe que está buena Que todos andan mirándola cómo baila Me acerco Y le tiro todo un verbo Tomamos tragos sin peros solo tentación Le dije "Voy a conquistar tu familia" Que en unos días, vas a ser mía Me dijo Que estoy muy loco, pero le gusta Que ningún vato como yo actúa Ahí te va mija Y pura doble P viejo Así no más compa Pedro puro Eslabón Armado A las plebitas (cha-chau) No soy Un vato que tiene varo Pero hablando del corazón Te cumplo todo Me agarro Pegadito de su mano Mi compa ni se la creyó Que al pasar fui yo Su cuerpo Juro por Dios, que era tan perfecta Su cintura como modelo Sus ojos Desde el principio me enamoraron A ella le gusto Y a mí me gusta